La impressió 3D, també coneguda com a fabricació additiva, és un procés de fabricació avançat que construeix objectes en tres -dimensionals mitjançant capes de materials basats en fitxers de models digitals. El seu principi de funcionament transcendeix les limitacions de la fabricació subtractiva tradicional, aconseguint la conformació precisa d'estructures complexes mitjançant el control digital.
El procés bàsic d'impressió 3D comença amb el modelatge 3D. Els dissenyadors utilitzen programari de disseny assistit per ordinador (CAD) per crear un model digital 3D de l'objecte objectiu o obtenir una còpia digital de l'objecte físic mitjançant un escàner 3D. A continuació, el programari de tall professional descompon el model 3D en centenars o milers de capes de dades de secció transversal-2D al llarg de l'eix Z-. Aquest programari genera un conjunt d'instruccions de codi G-que conté paràmetres com ara el gruix de la capa i el patró d'ompliment, que serveix com a model de funcionament de la impressora.
Durant el procés d'impressió, les impressores 3D de diferents línies tecnològiques utilitzen mètodes específics per dipositar material. El modelatge de deposició fusionada (FDM) fon el filament termoplàstic mitjançant un filtre escalfat, extruint-lo capa per capa segons un camí planificat i solidificant-lo en refredar-se. L'estereolitografia (SLA) cura amb precisió la resina fotosensible líquida mitjançant un làser UV. La sinterització selectiva per làser (SLS) utilitza un raig làser d'alta-energia per fondre i unir materials en pols punt per punt. Cada tecnologia s'adhereix al principi bàsic de "fabricació-per-capa", controlant amb precisió el desplaçament de l'eix Z- de la plataforma de construcció i els paràmetres de deposició de material per garantir una unió fiable entre les capes impreses adjacents.
Els sistemes d'impressió 3D moderns integren subsistemes com el control de moviment, la regulació de la temperatura i el subministrament de material. Juntament amb mecanismes de control i retroalimentació-en temps real, permeten construccions d'alta-precisió amb gruixos de capes de fins a 10 micres. Aquesta tecnologia està demostrant un valor revolucionari en camps com l'aeroespacial, els implants mèdics i la fabricació de components de precisió. La seva notable taxa d'utilització de material que supera el 95% està impulsant la transformació de la indústria manufacturera cap a la digitalització i la personalització.
